Kalenda maia ni fueills de faia
ni chans d’auzell ni flors de glaia
non es qe-m plaia, pros dona gaia,
tro q’un isnell messagier aia
de vostre bell cors, qi-m retraia
plazer novell q’amors m’atraia e jaia
e-m traia vas vos, donna veraia, e chaia
de plaia-l gelos, anz qe-m n’estraia.
Ma bell’amia, per Dieu non sia qe ja-l gelos
de mon dan ria, qe car vendria sa gelozia,
si aitals dos amantz partia;
q’ieu ja joios mais non seria,
ni jois ses vos pro no-m tenria:
tal via faria q’oms ja mais no-m veiria;
cell dia morria, donna pros, q’ie-us perdria.
Con er perduda ni m’er renduda
donna, s’enanz non l’ai aguda?
Qe drutz ni druda non es per cuda;
mas qant amantz en drut si muda,
l’onors es granz q’el n’es creguda;
e-l bels semblanz fai far tal bruda;
qe nuda tenguda
no-us ai, ni d’als vencuda;
volguda, cresuda
vos ai, ses autr’ajuda.
Tart m’esjauzira, pos ja-m partira,
Bells Cavalhiers, de vos ab ira,
q’ailhors no-s vira
mos cors, ni-m tira
mos deziriers, q’als non dezira;
q’a lauzengiers sai q’abellira,
donna, q’estiers non lur garira:
tals vira, sentira
mos danz, qi-lls vos grazira, qe-us mira,
cossira cuidanz, don cors sospira.
Tant gent comensa, part totas gensa, na Beatritz,
e pren creissensa vostra valensa;
per ma credensa, de pretz garnitz vostra tenensa
e de bels ditz, senes failhensa;
de faitz grazitz tenetz semensa;
siensa, sufrensa avetz e coneissensa;
valensa ses tensa vistetz ab benvolensa.
Donna grazida, qecs lauz’e crida vostra valor
q’es abellida, e qi-us oblida, pauc li val vida,
per q’ie-us azor, donn’eissernida;
qar per gençor vos ai chauzida e per meilhor,
de prez complida, blandida, servida
genses q’Erecs Enida.
Bastida, finida, n’Engles, ai l’estampida.
Raimbaut de Vaqueiras (c1150-1207)